ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ

La Vila Joiosa era al segle XVI una de les places millor artillades de la costa del regne de València i capital per a la defensa contra els corsaris berberiscos. Dins de les muralles del casc antic trobem l’església de l’Assumpció, declarada Bé d’Interès Cultural, pertanyent a l’estil gòtic català.

L’església té un caràcter de fortalesa, a l’estar unida a la muralla medieval per la capçalera. L’estil gòtic, entre d’altres, es fa evident en les quatre primeres voltes ogivals i en el presbiteri volta estrellada. L’altar major és un retaule semblant al de la Col·legiata de Gandia, amb pintures del segle XV o principis del XVI.

L’accés a l’església és per la Placeta de l’Església (abans Plaça Nova), un dels racons més bells del centre històric. La porta principal va ser restaurada al segle XVIII en estil neoclàssic. A l’entrada del temple es troba un altar funerari romà, reutilitzat com a pila d’aigua beneïda. Sobre ell veiem una altra inscripció, que potser correspon a la consagració del temple en 1558.

Dins el temple destaca la capella de Santa Marta, del segle XVIII, la base de la qual està construïda amb grans carreus procedents de la ciutat romana, un dels quals, a l’exterior, mostra una inscripció funerària del segle II, en memòria d’Alfio Zósimo i de la seua dona Ulpia Diofanes. L’altar major és un retaule semblant al de la Col·legiata de Gandia, amb pintures del segle XV o principis del XVI.

La data de consagració (1558) es reconeix com a data de finalització de l’actual església, donant per bò el fet que en 1543 els berberiscs (de Bèrberia, actualment Algèria) haurien destruït l’anterior del segle XIV. Aquesta destrucció podria tractar-se només d’una profanació, ja que al govern municipal de l’època no consten despeses importants destinades a la construcció o reedificació del temple en els anys previs a 1558. Però l’església forma un tot amb la muralla de la vila, del segle XVI, i per l’estil arquitectònic també és tota del XVI.

El temple va ser anomenat Església de Santa Maria fins al segle XIX, quan per influència del moviment assumpcionista, va passar a dir-se de l’Assumpció com ens indica l’historiador i teòleg Ernest Zaragoza. Vilajoiosa (o La Vila Joiosa com és ara oficialment), rep la carta de poblament el 1301, segons Agustí Galiana, i segurament llavors començarien a construïr una església. El primer rector conegut és del 1312.

En qualsevol cas, podem afirmar que estem davant d’un monument amb un valor històric i arquitectònic d’altíssim nivell.